Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

bocí

m. [LC] Tros de menjar. Un bocí de pa. Es va empassar un bocí de carn sense mastegar.
m. [LC] Un poc de menjar. Menjaré un bocí. Li agraden els bons bocins.
[LC] bocí de mal empassar [o bocí de mal pair] Qüestió difícil, desagradable.
m. [LC] Tros d'un sòlid trencat, tallat, etc. El mirall es va rompre en mil bocins. Un bocí de roba, de corda, de paper.
[LC] fer bocins una cosa Trencar-la en bocins.
m. [LC] Tros de camí. D'ací a casa teva hi ha un bon bocí.
m. [AN] donar mal bocí Influir damunt una altra persona pel fet d'haver-li lliurat algun objecte de propietats màgiques.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions